Per què diem...

Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara "afluixar la mosca","escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per què ens referim a "l?any de la picor" o "a la quinta forca"? Per què"som de la màniga ampla" o "fem campana"?
Us presentem, doncs, l?origen d?un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència. Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propòsit. Tampoc volem "cantar la canya a ningú", ni molt menys" donar gat per llebre". Només provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per"uns set-ciències". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".

La història es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la història oficial, la que escriuen els vencedors; la història no oficial, que gairebé mai no poden escriure els vençuts; la gran història de passats més o menys gloriosos; la història desconeguda, que només s?intueix per escassos vestigis; la història del present, la que es construeix dia a dia... i també la petita història de les expressions populars, sovint universals, però que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d?una comunitat determinada.