Justícia quasi poètica

Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s’hi mouen. Perquè costa d’imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d’ell mateix. La resta és l’angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients... Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d’endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d’enganys, de personatges sospitosos, d’encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s’hi dona condueix directament a l’abisme de l’ambigüitat, a l’extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions. Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?