Els excedents

Els excedents és un mapa que neix del centre i creix com una arrel que busca assedegada de l’aigua del mar on neixen totes les coses fins a la muntanya pelada on s’assequen sota un sol massa proper. Vida que comença i uns cossos que es buiden com si n’hagués migrat una espècie sencera, mites secundaris reivindicant-se, pobles petits com còdols, pell que crema... tot alhora; un cicle. Paraules que suren del jaciment arqueològic d’una nostàlgia concreta que, en realitat, podria ser qualsevol. Júlia Francino Rodríguez (Terrassa, 1978) és un espècimen de tardor. Potser és per això que la poesia li arriba tard i cruix com la fulla seca. Graduada en Cinema i Audiovisuals, la narrativa la troba quasi sempre de la mà de les imatges. Aviat es decanta pel món de l’animació i, gràcies a una beca, viatja a Vancouver per especialitzar-s’hi. D’ençà que torna a Barcelona s’hi dedica de ple com a cofundadora de l’Estudi Bicoté i docent i coordinadora del Departament d’Animació i Efectes Visuals a l’ESCAC. Descobreix les possibilitats de la poesia i les de la dansa contemporània quasi a la vegada, i s’atrevirà finalment a fer ballar les paraules en el seu primer poemari, Els excedents, Premi de Poesia Ventura Ametller 2020.