L'or dolç a la pell de brau

El 1945 Franco fa un viatge decisiu. La missió és redimir Extremadura de la pobresa. El Plan Badajoz va ser un dels intents més grans de transformació econòmica i social. El somni del milagro español i l’embrió del café para todos. Mentrestant, un altre somni es descongelava: l’or dolç, la fruita, la indústria agroalimentària, el desig de convertir l’oest, l’occident català, el Ponent imponent, la Terra Ferma desfermada, en la Califòrnia catalana. La missió d’alimentar Europa despertava, des dels dies que la Mancomunitat va idear i construir l’Imperialisme Dolç. En ple franquisme, Ponent és la primera mossada de llibertat europea, el referent, el símbol d’una economia, d’una societat, d’un futur. Catalunya, Extremadura, dos models, dos realitats, es van trobar en un punt del camí. Perquè des de principis de segle, fins a la transició, i arribant al segle xxi, aquesta és la història d’un dels interrogants crònics clavats a la pell de brau: la terra, lliure, i els seus fruits.