El feudalisme comptat i debatut

Fa a penes trenta o quaranta anys el feudalisme català encara era percebut com una variant marginal i imperfecta d´´un feudalisme clàssic que es circumscrivia a l´´espai comprès entre el Loira i el Rin. El colloqui de Girona de 1985, organitzat sota el doble impuls renovador de les obres de Pierre Bonnassie i Pierre Guichard, capgirà radicalment aquesta visió, en valorar els trets originals del feudalisme català, de la seua formació i expansió, i en introduir parallelament l´´estudi d´´aquelles societats d´´al-Andalus que a partir del segle XII van ser objecte de conquesta per part dels feudals catalans. Disset anys després, aquest nou colloqui celebrat a Barcelona aprofundeix en moltes d´´aquestes orientacions i línies de recerca, com ara l´´examen dels processos de conquesta i colonització dins un procés més general d´´expansió del feudalisme i el necessari recurs a l´´arqueologia, imprescindible per a mesurar les grandàries, densitats i sentit dels establiments pagesos, tant feudals com andalusins. També s´´hi examinen amb nova llum les relacions entre senyors i pagesos, atenent i integrant tant l´´estructura de classes com les transformacions produïdes per les variables econòmiques, els canvis en les magnituds i la composició del producte agrari, el procés de diferenciació interna de la pagesia i l´´emergència de nous grups socials.