Males companyies

Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d´´impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l´´error ni de l´´engany. D´´això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d´´una colla d´´autors i de personatges que han fet de la seva impertinència una forma de pensament. Georg Büchner ens presenta Danton i Robespierre conversant davant de la guillotina. Diderot i Sophie Volland escriuen el seu amor en una eternitat sense Cel. Joaquim Jordà filma els seus amics mentre collectivitzen la fàbrica Numax i Teresa d´´Àvila talla cebes a la cuina mentre conversa amb el seu inquisidor... El ´´Torete´´ de Perros callejeros, Christa Leem, Ixiar Rozas o Santiago López Petit desafien la nit. S´´hi afegeixen Albert Camus, conjurant la mentida, i els morts de les comèdies d´´Eduardo de Filippo, perquè tot és ple de morts. Entre ells i molts d´´altres que recorren aquestes pàgines, destaca la veu de la meva àvia, Concepció Rubiés i Trias, que torna a nosaltres directament, a través de les cartes que va escriure quan tenia divuit anys i va marxar a l´´exili. Totes aquestes veus organitzen una cacofonia que és per a mi una festa de la intelligència, en temps en què costa molt sentir l´´alegria de pensar. Les males companyies no s´´escullen, però es pot decidir seguir-les o no. A mi, sempre m´´han portat per bon camí. MARINA GARCÉS